EVOLUCIÓ WEB: Web 1.0, Web 2.0 i Web 3.0

Ha passat molt de temps des d’aquell dia en que Tim Berners-Lee va crear la WWW (World Wide Web), des de llavors moltes persones comparteixen contingut a través d’una extensa xarxa de computadors interconectats entre ells des de diversos llocs del món.

En els primers anys de l’existència del Web poques persones tenien accés a la xarxa, documents generalment confidencials per les seves cracterístiques d’investigació o seguretat nacional. Amb el pas del temps es va observar el gran potencial que podria tenir aquest grandíssim invent, va començar un gran intercanvi d’informació amb varietat de temàtiques i amb ell aparegué la necessitat de compartir dita informació de forma més senzilla, llavors es va crear el navegador Mosaic el qual facilitava la visualització a través d’Hipertext.

L’evolució que ha tingut la Web ha sigut continua; van arribar les imatges per acompanyar els textos, aparegueren les primeres animacions, les primeres eines interactives i l’evolució va continuar.

Durant aquests anys la Web ha sigut sempre un lloc informatiu, un estil de lectura on poques persones escrivien i els demés ens dedicàvem a llegir. Segons molts autors això és el que es podria anomenar la Web 1.0, ara tot ha canviat com veurem més endavant, la Web ha evolucionat.

Amb l’adveniment de les companyies .COM al 2001 es va evolucionar de les pàgines HTML al següent nivell on la major part de contingut era generat dinàmicament a través de diversos sistemes i bases de dades. Es van tenir en compte factors importants com l’estètica i la funcionalitat, podríem dir que estàvem en la “Web1.5” si ens referíssim a les versions.

La Web està sufrint una evolució important i marcada que mereix molta atenció especialment per la gran explosió de continguts i d’aplicacions realment útils i sorprenents. Per altra banda, avui en dia sense requerir gran tencologia, coneixement tècnic o esforç significatiu, podem sentar-nos una tarda davant el nostre ordinador i escriure, per als demés internautes. Per a l’usuari final tot s’ha fet més fàcil, simplement sap que vol crear i disposa d’eines senzilles per a fer-ho.Visualitzant l’evolució, veiem que es significativament gran, i que en ocasions confusa, passem de pàgines estàtiques fetes am HTML, JavaScript i imatges al us de CMS i estàndars com XHTML, CSS, P3P per nombrar algunes tecnologies, mètodes o formes de veure les coses. Tot enfocat al “Usuari Final”, la seva interacció i producció. La Web creix a mida que els usuaris col·laboren usant la Web com a plataforma. Aquesta evolució tecnològica que molts en diuen ara la Web 2.0, no és una versió, sinó, un concepte.

El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2005, referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis de hosting, com ara els espais web de treball en xarxa, les wikis, i Folksonomy folksonomies que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres Web-sites, els tres exemples més clars són Flickr, del.icio.us i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan de l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly, "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma". La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.
Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.

D'acord amb Tim O'Reilly, la Web 2.0 es pot comparar amb la Web 1.0 de la següent manera:

Web 1.0 - Web 2.0

DoubleClick - Google Adsense

Ofoto - Flickr

Akamai - Bittorrent

Mp3.com - PodCasting

Enciclopedia UK - Wikipedia

Webs personals - Blogging

evite - upcoming.org i EVDB

publicar - participar

WEB 3.0

Web 3.0 és la manera –inconcreta encara– d’anomenar l’evolució, la futura generació d’Internet, després de l’actual web 2.0.

Pioners com ara l’emprenedor i visionari tecnològic californià Nova Spivack, li han posat fins i tot data: la web 3.0 seria la tercera dècada d’Internet, 2010-2020. (I tot això, quan el 2.0 no només no ens l’hem acabat: segons qui, i a on, amb prou feines l’hem començat a tastar!)

I què en sabem, d’aquest futur? Què ens depara? Cap a on apunten els trets? Aquí, el tema ja no està tan clar i les respostes són múltiples…

Una primera característica –que en part ja és vigent ara mateix— és que serà un escenari de connexió permanent a Internet. I l’accés no serà només des del PC, sinó, i cada vegada més, mitjançant dispositius mòbils (telèfons, PDA, Portàtils amb connexió mòbil…)

Com a gran innovació, diverses fonts esmenten amb insistència la web semàntica: una proposta d’etiquetar els continguts web de tal manera que les màquines siguin capaces d’analitzar-los i de donar respostes rellevants a preguntes fetes en llenguatge natural. La web semàntica hauria de donar resposta a una demanda del tipus: “Cerco un lloc de clima càlid per anar de vacances. El meu pressupost és de 3.000$. Ah, i tinc un fill d’11 anys”.

La web semàntica, en paraules de Nova Spivack, hauria de fer amb les dades el que la web va fer amb els documents: permetre recercar-les i compartir-les universalment. En aquets sentit, la web semàntica acabaria d’arrodonir el que s’ha començat a fer amb el tagging o etiquetatge de documents al web 2.0.

Però aquesta idea té seriosos inconvenients: a dia d’avui, l’etiquetatge de pàgines web és complex, tant des del punt de vista de la descripció com de la implantació de les etiquetes o descriptors a les planes web. A més a més, hi ha el perill de l’spam semàntic. I, finalment, el sistema no funcionarà fins que hi hagi una massa crítica de continguts etiquetats.

Podríem entendre que un primer pas en aquesta direcció són els lectors de RSS i els agregadors de contingut, que ens faciliten un primer pas per localitzar els continguts rellevant sobre els temes que ens interessen.

Una variant de l’anterior, seria la web de les dades o dels microformats: propostes d’estructuració de petits elements de contingut web (una adreça, un apunt de calendari, un comentari…) que serien recercables d’una manera sistematitzada. Sembla que properes versions dels navegadors web (Internet Explorer, Firefox) podrien incorporar ja aquests microformats.

Tanmateix, pensem que la clau de volta de la web semàntica, és que no l’hem d’entendre com una simple substitució o evolució de l’actual web en HTML, ni com un sol web, sinó com centenars, milers de webs semàntics que conviuran amb el web actual.

Una altra línia de futur seria l’accés a petites aplicacions. La tendència, en oposició a l’actual model de grans famílies de programari, aniria cap a l’aparició de petits programes, descarregables per internet, que oferirien funcionalitats limitades però molt fàcils d’usar i configurables per part de l’usuari. Aquets “programets” es difondrien pel boca a boca (també conegut com a ‘màrketing viral’) entre el usuaris, i no per grans accions publicitàries.

Conclusió

Web 1.0 és una xarxa que permet llegir.

Web 2.0 és una extenció, que permet llegir i escriure concedint als usuaris un paper actiu.

Web 3.0 podria extendre aquest paper permitint que la gent a més de llegir i escriure pugui realitzar associacions amb algun sentit entre els continguts dels llocs web.